Convergència I Divergència

Compartir ens ajuda a tothom!

També et pot interessar…

Stereo Sue, Susan Barry I La Visió Estereoscòpica

Descarrega La Nostra Guia Sobre L’Ambliopia

Què són les vergencies: Convergència i Divergència?

Si el que volem és conèixer més sobre el nostre problema binocular o el del nostre fill, hi ha uns conceptes que possiblement haurem sentit anomenar al nostre optometrista, però que potser no hem acabat d’entendre, ens referim a les vergències: convergència i divergència.

En aquest article ens agradaria aprendre més sobre els conceptes de convergència i divergència que són tan importants per treballar la nostra visió binocular.

Quan mirem un objecte que es troba a una distància llunyana, els nostres eixos visuals estan paral·lels i tenen un angle 0. Això significa que ens trobem en una posició de relaxació o, cosa que és el mateix, de divergència.

No obstant això, quan aquest objecte s’aproxima a nosaltres, els nostres eixos visuals han de convergir cap a l’objecte, cosa que ens evita veure’l doble.

A mesura que l’objecte se’ns va acostant, l’angle entre els nostres eixos visuals serà més gran, ja que estarem fent més convergència, el que ens permetrà de calcular la distància existent entre l’objecte i nosaltres.

Segons ens mostra l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual les diferents disfuncions binoculars són:

Exofòria bàsica: desviació latent dels eixos visuals cap a fora de prop i de lluny.

Endofòria bàsica: a diferència de l’anterior, és una desviació latent dels eixos visuals cap a dins de prop i de lluny.
Insuficiència de convergència: dificultat per estimular la convergència de prop i mantenir l’alineament ocular.
Excés de convergència: dificultat per relaxar la convergència després d’activitats a distància propera.

Insuficiència de divergència: dificultat per relaxar la convergència de lluny.
Excés de divergència: dificultat per estimular la convergència de prop i mantenir l’alineament ocular.

Què són les fòries?

La fòria ocular es refereix a la manca d’alineació dels eixos visuals. Però aquesta no és possible apreciar-la a simple vista, sinó a través de la realització d’un test visual.

Es tracta d’una desviació latent i es manifesta únicament quan no hi ha estímul visual en un dels dos ulls, de manera que els ulls perden la coordinació entre tots dos i no hi ha una integració al cervell.

Per poder-ho entendre millor, ens agrada molt l’exemple que indica Rosa M. Garcia al seu blog:

Ens indica que la fòria es refereix a una desviació ocular, però interna, la qual no és possible notar-se a simple vista i depèn dels mapes mentals que s’han produït al nostre cervell i no depèn dels músculs de l’ull.

La fòria apareix quan hi ha un desajust entre què interpretem a partir del nostre mapa intern referent a la localització de l’espai i de com realment està disposat l’entorn.

És a dir, si un objecte es troba a certa distància nostra, posem 30 cm, i nosaltres el podem veure a 30 cm, vol dir que hi ha un equilibri entre la realitat de l’entorn i allò que el nostre mapa intern interpreta, el que es tradueix al fet que no hi ha moviment als ulls i estan alineats.

No obstant això, si aquest mateix objecte continua a 30 cm de nosaltres, però el nostre mapa intern ens indica que l’objecte està més a prop del que realment està (30 cm), significa que hi ha una fòria, un moviment a l’alineació cap a dins, és a dir endo.

En canvi, si veiem l’objecte, el qual està a 30 cm, més lluny de nosaltres es tradueix com una fòria al moviment cap a fora, és a dir exo.

Què són les vergències?

Les vergències són alteracions relatives a la coordinació entre els dos ulls per mantenir-se tots dos en un punt fix.

Les vergències alhora, tal com indica Rosa M. Garcia, es relacionen amb la capacitat d’acomodació, és a dir d’enfocament.

Si un objecte es troba a menys de 6 metres de distància, utilitzem la convergència i aquesta serà més gran a mesura que l’objecte es vagi apropant a nosaltres.

La divergència apareix quan dirigim la mirada des d’un punt proper a un llunyà.

La convergència es relaciona amb la capacitat d’estimular l’acomodació en veure un objecte proper igual que ho fa l’enfocament d’una càmera fotogràfica per poder veure-ho nítid i únic (en una sola imatge i no doble).
I la divergència, per la seva banda, es relaciona amb la capacitat de relaxar l’acomodació en veure un objecte llunyà, l’enfocament es relaxa per poder veure’l nítid i únic.

Què és la convergència?

Si busquem el terme de convergència en un diccionari, veurem que es defineix com la unió o confluència de dues o diverses coses en un punt determinat. El contrari a una convergència és una separació o divergència.

Si volem fixar la vista en un objecte determinat, cal que alineem i fixem tots dos ulls alhora en aquell punt on es troba l’objecte.

Per realitzar el moviment ocular que permeti aquesta acció cal utilitzar 6 músculs oculars, per poder rebre la informació de manera correcta al cervell de la imatge de cadascuna de les retines. Aquesta habilitat s’anomena, convergència ocular.

A mesura que l’objecte va canviant de posició i es va acostant, els moviments de convergència també van canviant la direcció de la mirada de tots dos ulls cap al nas.

Què és la insuficiència de la convergència?

La insuficiència de convergència (IC) es refereix a la incapacitat de poder mantenir tots dos ulls treballant junts (funció binocular) a una distància propera a causa d’un problema de coordinació muscular.

És probablement que un dels ulls tendeixi a girar cap a fora quan s’enfoca en un objecte proper (exofòria).

Per ampliar la informació quant al concepte de la insuficiència de convergència, podem revisar el següent article a la Revista Cubana d’Oftalmologia.

Què és l'excés de convergència?

L’excés de convergència (EC) es refereix a una alteració binocular caracteritzada per presentar una desviació cap a dins (endofòria) a la visió propera.

I es caracteritza perquè els músculs rectes interns oculars realitzen més força de la que haurien de fer, cosa que acaba per sobrecarregar els músculs oculars quan es fan activitats de visió propera. Els ulls realitzar un esforç acomodatiu excessiu.

Què és la divergència?

La divergència, com acabem d’indicar al punt anterior, es defineix com una separació de dues o diverses coses respecte a un punt determinat.

Què és la insuficiència de la divergència?

La insuficiència de la divergència (ID) igual que amb l’excés de convergència, els ulls convergeixen més que el que haurien de fer-ho.

Però la ID es refereix a una manca de precisió en la transició de la mirada des d’un punt proper a un que està llunyà i es tracta d’una disfunció binocular que presenta una elevada endofòria de lluny i una lleugera endofòria i fins i tot, exofòria de prop.

Per ampliar la informació sobre la insuficiència de divergència, podem continuar llegint aquest article de Medigraphic.

Què és l'excés de divergència?

L’excés de divergència (ED) es refereix a una anomalia a la visió binocular, igual que les anteriors i és similar a la insuficiència de convergència, llevat que aquesta presenta una exofòria de lluny de manera intermitent.

Símptomes de les alteracions binoculars

Tal com indica el Col·legi d’Òptics-Optometristes d’Andalusia, entre els símptomes que poden provocar els problemes de convergència i divergència podem patir de:

Mal de cap

Visió borrosa
Visió doble
Dificultat per llegir

Dificultat de concentració
Ulls cansats

Per tant, no podem oblidar que si presentem algun tipus de símptoma relacionat amb alteracions binoculars, el més recomanable és acudir a un especialista perquè pugui realitzar-nos una revisió completa perquè pugui considerar d’aquesta manera, quin tractament és el més adequat pel nostre cas particular o el del nostre fill.

També et pot interessar