Les Fases De La Teràpia Visual Per A Tractar L’Ambliopia
Taula de Contingut
També et pot interessar…
- La Teràpia Visual
- Fases De La Teràpia Visual Per a Tractar L’Ambliopia
- Aplicació De La Realitat Virtual Com a Tractament Binocular Per a Tractar L’Ambliopia
- Noves Tecnologies Per a la Teràpia Visual A Casa
- Convergència I Divergència
- Stereo Sue, Susan Barry I La Visió Estereoscòpica
Descarrega La Nostra Guia Sobre L’Ambliopia
Avui ens agradaria aprendre més sobre les fases de la teràpia visual per tractar l’ambliopia.
Ja que hi ha diversos tractaments per tractar l’ambliopia: alguns són actius, com els que tractarem en aquest article i altres, en canvi, són passius.
També és possible combinar diferents tractaments per a l’ambliopia. Com per exemple: prescripció òptica, ulleres, lents de contacte, prismes, oclusor/obturador i teràpia visual.
Cada cas és diferent i es pot tractar de manera diferent, per això és d’extrema importància acudir a un especialista de la nostra confiança o a diversos, per contrastar i disposar de les seves opinions i saber quina és la nostra millor opció.
Si hem decidit iniciar una teràpia visual, nosaltres creiem que pot ser interessant saber-ne abans, quines són les fases de la teràpia visual.
Per saber quin és el fil general a seguir i saber què estem treballant a cadascun dels passos i conèixer quina és la nostra destinació final desitjada.
Si coneixem quines són les fases de la teràpia visual i sabem grosso modo que es treballa en cadascuna, ens permetrà també saber on ens trobem a cada moment i quins seran els passos a seguir per aconseguir el nostre objectiu.
No pretenem endinsar-nos en cadascuna de les fases de la teràpia visual ni en els exercicis visuals que es fan servir en cadascuna, ja que d’això ja se n’encarregarà l’optometrista…
Aquest ens indicarà a cada moment on ens trobem i quins exercicis són els més adequats segons on estiguem en el procés i quina sigui la nostra situació en particular.
A nosaltres personalment, ens ha semblat interessant conèixer cadascuna de les fases i saber què es treballa en cadascuna d’aquestes. I per això, hem volgut compartir-ho.
Quines són les fases de la teràpia visual?
Per seguir una teràpia visual per tractar l’ull gandul, el primer pas serà establir la compensació òptica que necessitem amb la prescripció d’ulleres o lents de contacte.
I posteriorment, hi ha una guia aproximada que se sol portar per treballar i planificar les fases de la teràpia visual, i malgrat que poden existir algunes diferències, l’estructura general sol ser la següent:
- Fase 1: Etapa Monocular
- Fase 2: Etapa Biocular
- Fase 3: Etapa Binocular
Els objectius que es pretenen aconseguir amb aquestes 3 fases és la d’acomodació, motilitat ocular, antisupressió i binocularitat.
No obstant això, quan es tracta de l’ambliopia hi ha una fase que s’afegeix a aquestes 3 fases. Al llibre ‘Manual de Teràpia Visual’ de Vidal, Joaquín’, ens ho expliquen molt bé.
On s’inclou l’entrenament monocular en camp binocular, entre la fase monocular i la fase biocular en el tractament de l’ambliopia.
Per tant, a la teràpia visual per a l’ambliopia tenim aquestes 4 fases:
- Fase 1: Etapa Monocular
- Fase 2: Fixació Monocular a Camp Binocular
- Fase 3: Etapa Biocular
- Fase 4: Etapa Binocular
On a la fase més primerenca es treballarà l’acomodació, motilitat ocular, el reconeixement de formes i la discriminació d’estímuls de forma monocular.
A fases intermèdies, la fixació monocular en camp binocular i la teràpia biocular. I a les darreres fases, la integració binocular i intersensorial.
No obstant això, abans d’iniciar la teràpia visual, l’especialista valorarà la situació actual de cadascú. És a dir en quines condicions es troba el seu sistema visual i determinarà en quin punt del tractament començar.
Fase 1: L'Etapa Monocular
A la primera fase de teràpia visual es realitzen exercicis monoculars, és a dir exercicis amb l’ull ambliop perquè aquest s’iguali a poc a poc a les habilitats de l’altre ull. Per poder posteriorment, fusionar les imatges dels dos ulls.
Durant aquesta etapa es comencen a treballar la motilitat ocular (seguiments, sacàdics i fixació) i l’acomodació (amplitud i flexibilitat d’enfocament), combinat amb exercicis de perifèria i coordinació ull-mà.
Es pretén poder mantenir la fixació, millorar l’agudesa visual i el reconeixement de formes.
Ja que aquestes habilitats generalment a l’ambliopia es veuen reduïdes.
A més de poder combinar aquesta primera fase amb tècniques passives, com l’oclusió de l’ull no ambliop o la penalització.
Motilitat monocular (motricitat gruixuda):
La motilitat monocular fa referència als exercicis de motricitat gruixuda de la fase 1 de la teràpia visual, la fase monocular, els quals treballen la fixació, els moviments sacàdics i els moviments de seguiment.
Coordinació ull-mà:
La coordinació ull-mà o la coordinació oculomotora, fa referència a l’habilitat d’integrar simultàniament la informació percebuda pels ulls per guiar el moviment de les mans.
Les fixacions, els moviments sacàdics i el moviment de seguiments estan més afectats a l’ull ambliop i el que es pretén amb aquests primers exercicis és: suavitzar aquests moviments, fer-los més suaus, més precisos i sense fer moviments amb el cap.
Fixacions
Les fixacions són el curt període en què mantenim la visió nítida i clara per poder extreure la informació del que estem observant.
Moviments sacàdics
Els moviments sacàdics són moviments oculars ràpids que ens permeten portar la visió d’un element a un altre ràpidament i dirigir la mirada cap a elements en moviment.
Amb els exercicis de moviments sacàdics es pretén treballar els canvis de fixació entre dos elements per aconseguir precisió, suavitat i un ritme adequat.
Moviments de seguiment
Els moviments de seguiment són moviments oculars més lents i ens permeten tenir una visió continuada i clara dels elements que estan en moviment.
Per treballar els moviments de seguiment es fan exercicis que tinguin un estímul de fixació en moviment on els ulls han de seguir l’estímul, sense moure el cap.
Com per exemple, exercicis amb la Pilota Marsden. Si vols conèixer més sobre aquesta curiosa pilota:
Tal com se’ns indica al ‘Manual de Teràpia Visual‘ de Vidal, Joaquín:
Les persones ambliops “solen tenir deteriorada la motricitat gruixuda, l’oculomotricitat i a més, sovint, han realitzat una sèrie d’adaptacions al sistema visual que contribueixen a la pèrdua d’agudesa visual“.
Pel que en aquesta primera fase, s’entrena el control dels moviments oculars, ja que és possible tenir:
- Pèrdua de la fixació durant els moviments de seguiment i sacàdics
- Girs o moviments de cap
- Coordinació mà-ull insuficient
Acomodació monocular:
L’acomodació monocular es refereix a exercicis que es treballen durant la primera fase monocular de la teràpia visual, que té com a objectiu l’enfocament monocular començant per l’amplitud per després continuar amb la flexibilitat, per poder desenvolupar un control a l’habilitat d’acomodar.
Discriminació perceptiva i reconeixement de la forma:
Es tracta d’exercicis on hem de distingir l’element del fons, es pot treballar cercant elements que es troben ocults en part o es troben en un lloc amb molts elements distractors.
Per això, podem utilitzar llibres com ‘On és Wally?‘ o sopes de lletres, cercar les diferències entre dues imatges iguals.
Com alguns exemples de discriminació de la figura del fons i jocs com Parquetry per al reconeixement de la forma.
Si vols algunes idees d’activitats i jocs que pots realitzar de forma monocular, pots inspirar-te aquí:
Fase 2: La Fixació monocular en camp binocular (FMCB)
En aquesta segona fase, és la fase de fixació monocular en camp binocular (FMCB), on un dels ulls veu els detalls i l’altre veu el fons del mateix espai.
Es tracta d’una etapa de transició entre la fase monocular i la biocular, on tots dos ulls estan oberts, però només l’ull ambliop s’estimula de manera central.
Es realitzen exercicis amb filtre vermell, per exemple col·locant un filtre vermell per veure la televisió i un filtre vermell a la ullera o un pegat amb filtre vermell.
A més, també es poden utilitzar colors vermells (taronges, roses o grocs) que quedin bloquejats pel filtre vermell per escriure, pintar o dibuixar. Per així, exercitar l’ull ambliop mentre estem utilitzant tots dos.
Si tens ganes de fer servir el teu pegat de filtre vermell, no dubtis a provar-ho amb aquests laberints:
També s’utilitzen ulleres anàglifs, es tracta d’unes ulleres (en moltes ocasions, són ulleres de cartó) amb un filtre vermell per a un ull (normalment l’ull ambliop) i un filtre de color verd (o blau), per a l’altre.
I és que amb aquestes ulleres es pretén tenir consciència de la percepció simultània amb els dos ulls, ja que cada ull veu coses diferents.
Podem adonar-nos-en tapant un dels ulls i després l’altre, per ser més conscients que allò que veiem amb cadascun.
Fase 3: L'Etapa Biocular
La fase 3 és l’etapa de biocularitat, que és l’habilitat de veure la informació dels dos ulls encara que les imatges estiguin en llocs diferents.
El seu objectiu és millorar l’habilitat d’alternar el canvi d’enfocament en una situació no fusionada.
És a dir, en aquesta tercera fase de la teràpia visual, cada ull té el seu camp de visió, on la imatge es compon de dues parts separades que no té elements en comú i no hi ha fusió de les imatges.
Es treballa especialment la supressió (la supressió que exerceix el cervell de la imatge de l’ull ambliop, en triar principalment la imatge de l’ull dominant).
I és que, a la tercera etapa, la fase biocular es pretén combinar les funcions de percepció simultània dels dos ulls per a la posterior binocularitat i estereopsi.
Es tracta d’una etapa de transició entre la fase monocular i la fase binocular, on tots dos ulls treballen junts però separats. D’aquesta manera cadascú rep estímuls diferents.
Segons Tello i Camero al seu treball ‘Visió binocular: etapa monocular, etapa biocular i etapa binocular, tractament de cada etapa’: “L’estimulació simultània dels dos canals òptics activa els camps receptors corticals i assegura una formació permanent d’imatges en condicions habituals per minimitzar el risc d’ambliopització”.
Per tant, a la fase biocular es pretén potenciar a l’ull ambliop tot el que sigui possible per tal de poder igualar les seves habilitats a l’altre ull. Per això es fan exercicis en què siguem conscients de la fixació amb els dos ulls i comencem a tenir un cert grau d’estereopsi.
A la fase biocular, s’afegirà un filtre verd a l’altre ull a més del filtre vermell a l’ambliop. Així com un filtre verd i un altre vermell a la televisió o a la pantalla de l’ordinador, mentre estem veient alguna pel·lícula o sèrie.
Hi ha també els filtres polaritzats, que s’utilitzen de forma semblant als anàglifs però amb ulleres polaritzades i amb targetes també polaritzades.
Pel que fa a l’acomodació i la motilitat ocular, durant la fase biocular s’executaran activitats similars a les de la fase monocular.
Fase 4: L'Etapa Binocular
La binocularitat és l’habilitat que té el cervell per a fusionar la informació que li ve dels dos ulls en una sola imatge.
L’etapa binocular és la fase de la visió 3D o estereopsi on es treballa la fusió cerebral per poder veure de forma tridimensional.
En aquesta última etapa, la fase 4 binocular es pretén integrar l’ull ambliop amb l’altre ull, aconseguint la binocularitat, l’antisupressió i la fusió de les imatges.
I trobem tres graus en la visió binocular:
Primer grau de l'etapa binocular: visió simultània
Percepció de la informació pels dos ulls simultàniament, el cervell rep les dues imatges.
Segon grau de l'etapa binocular: fusió plana
El cervell és capaç d’unificar les dues imatges en una de sola.
Tercer grau de l'etapa binocular: estereopsi
La imatge unificada ja no es veu plana, sinó en relleu, té volum, es percep amb efecte de profunditat o 3D.
L’efecte SILO (small in, large out), percepció dels objectes propers, més petits i els objectes llunyans, més grans.
Un element molt conegut que s’utilitza en aquesta etapa, és la Corda de Brock per tractar l’ambliopia i altres anomalies visuals, les quals han de treballar l’antisupressió, com és el cas de l’estrabisme, entre d’altres.
La Corda o Cordó de Brock s’utilitza per treballar tant l’antisupressió com acabem d’indicar, així com per percebre la diplopia fisiològica, la convergència, el punt proper de convergència (PPC), la motilitat ocular i millorar la fixació, per tal de poder integrar les habilitats treballades.
Gràcies al fet de ser capaços de veure dues cordes que es creuen davant i darrere de les boles del Cordó de Brock, ens fa ser conscients que estem fent servir els dos ulls i estem fent-ho de forma correcta. Aquest fet és el que es coneix com a antisupressió amb diplopia fisiològica.
En aquesta etapa, es realitzen exercicis d’acomodació en condicions binoculars per tal d’integrar precisament aquestes dues habilitats: l’acomodació i la visió binocular.
Per això, es practiquen els mateixos exercicis que a la fase monocular però realitzant-los de forma binocular (amb tots dos ulls).
A més, es realitzen exercicis amb les targetes salvavides i els cercles excèntrics per treballar l’acomodació, la fusió i les vergències, tan importants a la teràpia visual per tractar l’ambliopia.
En aquesta darrera fase, a l’etapa binocular es treballen les mateixes habilitats que en les fases anteriors, però aquesta vegada amb els dos ulls alhora, a més d’incorporar el treball amb les vergències i l’estereopsi.
Primer de forma estàtica i suaument, per després finalitzar amb exercicis de moviments més bruscs o salts, combinant-ho amb desplaçaments corporals i moviments oculars.
En finalitzar aquestes quatre fases, que se’ls coneix com la fase intensiva, en les quals s’han treballat les habilitats de: motilitat ocular, acomodació, binocularitat i antisupressió, li segueix una fase de manteniment, la qual és necessària per a la integració de totes aquestes habilitats apreses.
Fase de Manteniment
Es tracta de sessions més curtes i més espaiades en el temps. És a dir, no cal fer-les diàriament, sinó un dia a la setmana per exemple.
I es treballarà la integració de les habilitats apreses a les fases anteriors, motilitat ocular, acomodació i vergències per poder fer-les de forma automàtica.
L’èxit de la teràpia perquè aquesta sigui tan efectiva com sigui possible, tal com indica Bolo, Miriam dependrà de:
L’edat de la persona que realitza la teràpia, així com l’atenció, la dinàmica familiar, l’autoestima i sobretot, la motivació; a més, és important valorar el pronòstic i la col·laboració de la persona que realitzarà la teràpia.
Per això, és important tractar cada cas com a únic i adaptar la teràpia i cadascuna de les fases a les necessitats de la persona.
La teràpia visual activa, com hem indicat a l’inici, no exclou cap altre tipus de tractament o tècnica passiva, com la compensació òptica, la penalització o l’oclusió i aquests, es poden combinar perfectament.
L’objectiu final és aconseguir el resultat més eficaç i estable per tractar l’ambliopia o l’ull gandul.
Recomanem acudir a un especialista de la visió perquè pugui fer un diagnòstic del nostre cas en particular o el dels nostres fills i ens pugui indicar quina / quines són la millor opció de tractament en el nostre cas particular.
