L’escleròtica està composta per col·lagen, fibres elàstiques, proteoglicans, melanòcits i fibroblasts.
El 68% de l’escleròtica es compon d’aigua i les fibres constitueixen el 75% del seu pes en sec.
Les fibres de col·lagen les quals formen l’esclera són resistents i s’entrecreuen en diferents direccions aleatòries, cosa que provoca aquest color blanc a l’ull, a més de donar-li força.
La superfície externa de l’esclera és blanca i està en contacte amb la superfície interna de la beina aponeuròtica del globus ocular.
Està coberta per l’epiteli conjuntival des de la superfície interna de les parpelles fins a l’epiteli anterior de la còrnia.
A la superfície interna de l’esclera hi ha unes esquerdes que ramifiquen els nervis i els vasos ciliars. L’esclera està separada de la coroide per un espai pericoroidal.
A la part posterior, està perforada per uns fascicles del nervi òptic. Aquests fascicles travessen la làmina cribrosa de l’esclera, per on també transcorren els vasos centrals de la retina, a més dels nervis i les artèries ciliars curtes.
Cap enrere l’escleròtica continua amb la duramàter que envolta el nervi òptic i al davant continua amb la còrnia. La línia d’unió entre totes dues, se la coneix amb el nom de limbe, unió esclerocornial o limbe esclerocornial.
A prop del limbe o unió esclerocornial, se situa el sinus venós de l’escleròtica o canal de Schlemm.