La miopia és una ametropia, un defecte refractiu i un problema visual freqüent, on l’ull del nen té una mida més gran del normal.
També es pot desenvolupar la miopia quan la còrnia és massa corba. I aquest fet repercuteix negativament el nen a l’hora de veure objectes llunyans.
És normal que la miopia augmenti durant l’adolescència per després començar a estabilitzar-se en entrar a la vintena.
El desenvolupament de la miopia comença en augmentar la demanda visual, la qual s’associa, segons l’evidència científica, al nivell d’escolarització i les activitats que tenen lloc de prop com llegir o escriure.
A partir de primària, els nens tenen més tasques que fan en la visió de prop i passen més temps a l’interior de l’aula.
I aquest fet, s’incrementa encara més a la secundària, quan els adolescents augmenten la càrrega acadèmica, tenen menys temps per a activitats extraescolars a l’aire lliure, a més d’associar-se amb un ús més elevat (i excessiu) de les noves tecnologies.
La miopia és determinada per la genètica i l’entorn del nen.
L’increment de la incidència de la miopia en els darrers temps, es relaciona amb els canvis ocorreguts en el comportament dels nens:
L’escàs temps que passen fent activitats a l’aire lliure a la llum del dia i l’increment de les hores davant les pantalles dels dispositius electrònics.